Tornar a la casa del doctor

Aquest matí he anat a pagar per una obra que un paleta m’ha fet a casa. És un home baix i espavilat, que parla molt de pressa. Jo quasi que no l’entenc i li vaig fent que si tota l’estona. Viu en una casa antiga que havia sigut d’un metge. Té una bona entrada i una escala ben àmplia, però a dintre està tot vell i polsegós, encara que es nota que antigament havia estat decorada amb bon gust i sense escatimar-hi diners. M’ha dit la meva mare que el metge que hi havia viscut antigament li va deixar la casa tal qual en anar-se’n a viure a Vimbodí, i que encara està igual. El senyor m’ha fet passar a la cambra que fa servir de despatx (l’antic consultori del doctor). He trobat l’estància tant deixada com la resta de la casa que he pogut veure. A destacar, dues taules plenes de pols i moltes moltes coses a sobre i un retrat enorme de José Antoniu Primu de Rivera penjat de la paret. Em pregunto si el falangista és el paleta o era el metge? En realitat, no m’estranyaria que aquest home no s’hagués adonat encara de qui es el tipus del retrat…

M’ha agradat tornar a aquesta casa. La darrera vegada va ser per raons mèdiques: havia d’anar de colònies a Molinos (Vall Fosca) i era requerit que fos vacunat.  El doctor va dir -Te la posaré a l’orella, tu bufa que no sentiràs res. I no vaig sentir absolutament res, res! No m’ho podia creure i, avui encara no em puc creure que em punxés. No m’ho crec! Per mi que me’n vaig anar de colònies sense vacunar-me! Penso en com d’innocent és tot quan ets canalla.